TEXTOS


HUI ENTREVISTEM A MANUEL BURGUETE ARNAU
 
Els integrants de l’Equip de redacció de 6é A comencem la tasca d’enguany entrevistant Manuel Burguete Arnau, director del Col·legi Juan Carlos I d’Almenara, per conéixer un poc més d’ell i del seu càrrec.
 
Pregunta: Bon dia, señor director. La primera pregunta que li fem és sobre el càrrec de director d’una escola. En què consisteix la seua feina? De quines coses de l’escola s’encarrega?
 
Resposta:En general de totes les d’organització, però ajudat pel cap d’estudis, el secretari, l’administratiu, l’encarregat de menjador i qualsevol altre mestre.
 
P: Què és el més important del seu treball?
 
R: Atendre a tota la comunitat educativa en general: alumnes, pares/mares i mestres.
 
P: Si vosté no està, qui fa de director?
 
R:Legalment quan no està el Director, fa de director el Cap d’estudis.
 
P: Quan va decidir ser director d’aquesta escola? Ho havia sigut abans en un altre centre?
 
R:Jo no pensava ser director. L’antiga directora, fa 9 anys, es deixa el càrrec i veuen quins mestres estem habilitats per a ser directors i l’inspector em nomena a mi. Era l’any 2002. Anteriorment vaig ser secretari a la Mancomunitat de Les Valls, en Benifairó, el que ara és l’institut.
 
P: Van molts pares a parlar amb vosté? De quins temes?
 
R:Alguns pares/mares, quasi sempre quan tenen algun problema amb mestres, altres alumnes o pares/mares.
 
P: En tot aquest temps, s’ha hagut d’enfrontar a molts problemes amb els pares, mares o alumnes?
 
R:Sempre sorgeixen problemes, alumnes que es peguen, pares/mares que es queixen de que al seu fill li peguen, mal comportament d’alumnes i algunes vegades, poques, a queixar-se de mestres, la majoria  sense raó.
 
P: Ha expulsat de l’escola molts xiquets?
 
R:No, l’únic expedient d’expulsió que s’ha fet sent jo director ha estat el d’un alumne de l’any passat, però donant-li moltes oportunitats i la vostra mestra, Enri, ho sap, per que l’ha patit en la seua tutoria.
 
P: Quantes hores treballa al dia?
 
R:El meu horari és el mateix d’un mestre qualsevol, però jo la majoria de dies a les 8:05 estic a l’escola i me’n vaig aproximadament a les 16:40 h.
 
P: A quina hora arriba a l’escola?
 
R:Ja us he dit que arribe aproximadament a les 8:05h.
 
P: A més de ser director, dóna classe. És difícil compaginar les dues coses?
 
R:No és difícil, ja que tinc 12 hores de dedicació al càrrec i és suficient. Si algun moment hi ha més treball de direcció no m’importa quedar-me unes hores més a treballar i deixar-ho tot clar.
 
P: Quina és la cosa que més li agrada de ser director? I la que menys?
 
R:La cosa que més m’agrada de ser director és la relació que tens en tots els mestres, alumnes i pares/mares. També amb altres organismes del poble com és l’ajuntament, Caixa Rural, institut,etc.
 
P: Quina diferència hi ha entre els xiquets d’ara i els d’abans?
 
R:Jo no trobe moltes diferències entre els xiquets d’ara i els d’abans, però el que si ha canviat és l’escola i els mestres en general. Abans els mestres eren més durs amb la disciplina, els alumnes treballaven d’una altra forma, més copiar i estudiar. Hui els mestres expliquem millor els temes, amb una pedagogia més activa i si és possible amb ordinador, que en la meua època ni s’ho imaginàvem. També han canviat prou els pares/mares, abans el mestre sempre tenia la raó, hui en dia alguns pares/mares creuen que la raó la tenen els fills.
 
P: Creu que a la nostra escola hi ha un bon nivell d’estudis?
 
R:Jo crec que sí, és un nivell normal, alguns alumnes el tenen molt bo i altres no tant. Influeix molt la preocupació dels pares/mares i també la inteligència de l’alumnes.
 
P: Podria dir-nos quines activitats es fan a l’escola fora de l’horari escolar?
 
R:Fora de l’horari escolar es fan una sèrie d’activitats que ara enumere: esport escolar, ballet, dansa, música de l’associació musical Santa Cecília, ioga, repàs de l’ajuntament ……….
 
P: Si ens permet li preguntarem un poc per la seua vida privada. Quines aficions té en el seu temps lliure?
 
R:Una de les aficions que tinc és l’esport: còrrer, tennis, bicicleta, kayac en estiu,……
També llisc el periòdic quasi tots els dies i les revistes d’educació que arriben a l’escola.
 
P: Li agrada llegir? Quin llibre està llegint ara?
 
R:M’agrada llegir una estona cada dia, però no els llibres grans que hi ha ara. Ja us he dit que llisc el periòdic i revistes educatives, de salut i d’esport.
 
P: De quin equip és?
 
R:No sóc “forofo” de cap equip, però des de xicotet he sigut del Madrid, encara que ara sóc més del Vila-real per proximitat al nostre poble.
 
P: Què pensa la seua familia del seu treball?
 
R:No m’han dit res, algunes vegades quan sorgeixen problemes si que em diuen que no val la pena tanta responsabilitat.
 
 
Li agraïm la seua amabilitat en contestar aquestes preguntes i esperem que els nostres lectors hagen aprés un poc més sobre la nostra escola.
Us recordem que podeu trobar més informació sobre el col·legi a la pàgina de secretaria:
 
ceipalmenara.blogspot.com
 
 
 
 
 







CHISTES

IRENE


   ¿Cual es el colmo de un oso panda?

   Que cuando se hace fotos no sale en color sino en blanco y negro. 

La maestra a Jaimito: 
- Si yo digo "fui rica" es tiempo pasado, pero si yo digo "soy hermosa" qué es? 
- Exceso de imaginacion señorita.


*********************************************
CARLOS EDMUNDO D'ORY

ENRI

El passat 11 de novembre va morir un poeta al que admire molt: Carlos Edmundo d'Ory. 
Per a que us feu una idea de com era i com escrivia, ací teniu una frase seua:


 " Me extraña la palabra amor en el verbo amordazar"

Us deixe un dels seus poemes, segura de que us agradarà tant com a mi.

Hipérbole del amoroso

Te amo tanto que duermo con los ojos abiertos.
Te amo tanto que hablo con los árboles.
Te amo tanto que como ruiseñores.
Te amo tanto que lloro joyas de oro.
Te amo tanto que mi alma tiene trenzas.
Te amo tanto que me olvido del mar.
Te amo tanto que las arañas me sonríen.
Te amo tanto que soy una jirafa.
Te amo tanto que a Dios telefoneo.
Te amo tanto que acabo de nacer.


******************************************
RECETICAS DE ARGUIÑANO


MARTA




Ahí os mando unas receticas de Arguiñano para que preparéis estas Navidades, las guardáis que hay cosas que están muy bien y no son difíciles. 





ARGUIÑANO, Karlos. 
1069 RECETAS. 


Asegarce / Debate














*******************************************
¡¡AVISO CON TIEMPO!!
MARTA 
¡EMPECEMOS BIEN LA CAMPAÑA NAVIDEÑA  !    


Para todos aquellos que en el 2010 me enviásteis correos, diciendo que, si los reenviaba, cumpliría objetivos, sería rico o millonario...
¡¡NO FUNCIONÓ!!

Este año que se aproxima (2011), por favor, mandadme sólo, regalos y Cestas de Navidad.

Muchas gracias a todos.
 




*********************************

Corto, bueno, y de actualidad 


MARTA

  
 

La abuela le dice a su nieta:       
 Yo, a tu edad, ya trabajaba.
 
Y la nieta le responde: Yo, a tu edad, estaré todavía trabajando. 


***************************************************************************************************************
   




SENSE TÍTOL


Enviat per Alicia


Del amor quería hablarte.. es complicado dice toda la gente.. es un sentimiento hermoso cuando lo compartes.. entregas todo lo que tienes y no te arrepientes.. lo disfrutas cada instante.. porque cada día se vuelve mas embriagante.. Pero cuando se acaba... tu corazón, tu mente se bloquea.. sientes que el mundo se viene encima.. nada sirve..nada es igual.. todo se vuelve un caos infernal.. hermoso sentimiento convertido en dolor fatal.. Quién diria, que eso podría pasar... no los desperdicies.. no lo dejes terminar.. alieméntalo cada día,pues se puede acabar.. si pasa eso, no lo podrás reanimar.. y aunque no lo creas.. tendrás que volver a empezar!!!

..........................


Y Dios creo al BURRO y le dijó: 
-Vivirás para trabajar sirviendo a los hombres, vivirás 50 años. 
El burro contestó:
- Bién Señor seré burro pero 50 años son demasiados para mí,concédeme solo 20.Y Dios se lo concedió. 
Y Dios creó al PERRO y le dijo:
-Serás perro, vivirás para cuidar las casas de los hombres, comerás los huesos que te den, y vivirás 20 años. 
El perro contestó:
Bién Señor, seré perro, pero vivir 20 años son muchos,déjame vivir solo 10. 
Y Dios se lo concedió. 
Y Dios creo al MONO y le dijo: Serás mono, serás peludo, saltarás de rama en rama y harás payasadas, y vivirás 15 años.
 El mono contestó:
-Bién Señor, seré mono, pero vivir 15 años son demasiados para mí, concédeme vivir tan solo 10.
Y Dios se lo concedió. 
Por fin Dios creó al HOMBRE y le dijo:
-Serás hombre, serás el dueño del mundo, tendrás inteligencia y tu premacía sobre los demás animales, vivirás 20 años. 
El hombre contestó:
-Bién Señor, seré hombre, pero vivir 20 años son muy pocos para mí. Dame los 30 que el BURRO no quiso, los 10 que el PERRO te negó y concédeme los 5 que el MONO rechazó.
Y Dios se los concedió.
Desde entonces el HOMBRE vive 20 años como hombre,se casa y vive 30 trabajando como un BURRO, cargando todo el peso de la casa y familia sobre sus hombros. Después vive 10, solo como un PERRO, cuidando la casa que sus hijos han abandonado. Luego vive 5 años como un MONO saltando de casa en casa o de hijo en hijo, haciendo payasadas para entretener a los nietos. 
......................................................................
EL OSO Y EL MADROÑO


Alex




Esta escultura representa EL OSO Y EL MADROÑO, símbolo de la villa de Madrid.
El madroño es un fruto (y el árbol que lo produce) silvestre que en valenciano se llama arboç.


IRENE


Lluís Llach


Enviada per ALEX


Hola Enri  vaig a escriure la cançó Irene (Lluis Llach)

No, no he volgut pintar  
el teu cabell llarg
ni les teves mans.

Ni el teu cos,que he envoltat
d'ones que he robat
del mar abrivat.

No,no he volgut pintar
aquest despertat
serè i deslliurat.

Ni el primer cant d'ocell
que ens acosta el vent
abans de l'adéu.

I ara que el temps se m'emporta
i em tanques la porta
per on vaig entrar,
no,no vull recordar 
ni la teva imatge
ni les teves mans,
No,no em puc aturar
i mirar la vida
des del finestral.

No,no vull trepitjar
fulles que em recorden
el teu caminar

No, ja no vull tornar
al camí que em porta 
a la teva llar.

I ara que queda enrera
aquella drecera
per on vam passar,
no,no vull recordar
ni la teva imatge
ni les teves mans.
No, no em puc aturar
i mirar la vida
des del fimestral.   


La cançó l'hem escoltat a internet (dues vegades)  ila lletra també l'hem encontrada a internet.

adeuuuuuuuuuuuuuuuu



**


LA HIGUERA


Juana de Ibarbourou

Porque es áspera y fea,
porque todas sus ramas son grises,
yo le tengo piedad a la higuera.

En mi quinta hay cien árboles bellos:
ciruelos redondos, 
limoneros rectos
y naranjos de brotes lustrosos.

En las primaveras,
todos ellos se cubren de flores
en torno a la higuera.

Y la pobre parece tan triste
con sus gajos torcidos que nunca
de apretados capullos se visten...

Por eso,
cada verz que yo paso a su lado,
digo procurando
hacer dulce y alegre mi acento:
-Es la higuera el más bello
de los árboles todos del huerto.

Si ella escucha,
si comprende el idioma en que hablo,
¡qué dulzura tan honda hará nido
en su alma sensible de árbol!

Y tal vez a la noche,
cuando el viento abanique su copa,
embriagada de gozo, le cuente:
-Hoy a mi, me dijeron hermosa.

**